COFIB

Glaucoma

 

Glaucoma

Aquesta malaltia oftalmològica crònica constitueix la segona causa de ceguesa a Espanya.

El passat 12 de març de 2011 es va celebrar el Dia Mundial del Glaucoma, una iniciativa que pretén conscienciar sobre una malaltia crònica que pot afectar molt greument a la visió arribant a causar ceguesa. Per a evitar-lo és imprescindible realitzar-se revisions periòdiques amb la finalitat de detectar la malaltia amb precocitat, doncs les possibilitats del tractament són majors quan més precoçment es realitza el diagnòstic.

El glaucoma és una malaltia ocular caracteritzada per la lesió progressiva del nervi òptic i la pèrdua del camp visual. La lesió del nervi òptic està relacionada amb l'augment de la pressió en l'interior de l'ull o pressió intraocular. El glaucoma és en la majoria de casos una malaltia crònica, podent progressar fins a arribar a la ceguesa si no és diagnosticat i tractat. En el nostre país, més d'un milió de persones pateixen aquesta patologia ocular.

El diagnòstic de glaucoma es fonamenta en factors com una pressió intraocular elevada o l'aparició de defectes en el camp visual, entre d’altres. Però al ser una malaltia asimptomàtica en els primers estadis del seu desenvolupament, un dels problemes més greus és la seva detecció en fases inicials. Es calcula que un 50% de les persones que la pateixen no estan diagnosticades. Existeix una àmplia varietat de formes de glaucoma, encara que la més comuna a Espanya i altres països occidentals és el glaucoma d'angle obert.

El glaucoma és una de les principals causes de ceguesa en els països desenvolupats. La prevalença de la malaltia és aproximadament d'un 2% en la població general i augmenta amb l'edat, encara que existeixen casos de glaucoma congènit i de glaucoma juvenil. La pressió intraocular elevada és el primer factor de risc per al desenvolupament d'un glaucoma primari d'angle obert. Les persones amb antecedents familiars tenen un risc superior de desenvolupar glaucoma. Per tant, tots els parents de primer grau d'un pacient amb glaucoma d'angle obert, l'edat del qual sigui de 40 anys o més, haurien de ser examinats per a descartar possibles signes de la malaltia. Entre els grups de risc s'inclouen els afectats per miopia severa o que hagin sofert algun traumatisme ocular. Els pacients diabètics constitueixen també un grup de risc.

Les possibilitats del tractament són majors com més precoçment es realitza el diagnòstic, d'aquí la importància de les revisions periòdiques. En ser una malaltia asimptomàtica, l’ única oportunitat de descobrir-la en fases inicials és mitjançant les revisions periòdiques. El tractament té com objectiu conservar la visió i el camp visual tal com estaven en el moment del diagnòstic, doncs ara per ara és impossible la regeneració de les fibres del nervi òptic que ja estan danyades. La progressió del dany del nervi òptic s'evita mantenint la pressió intraocular en xifres normals. El tractament ha de ser individualitzat. La base actual del tractament és l'ús tòpic de gotes oftàlmiques, que poden contenir fàrmacs pertanyents a diferents grups terapèutics.

El Consell General va engegar la campanya “Tots contra el glaucoma”, coordinada per la Vocalia Nacional d'Òptica. Dintre de la mateixa, es van realitzar activitats de formació a farmacèutics i de divulgació a través de mitjans de comunicació perquè la població conegués el paper que ocupa l'oficina de farmàcia en la prevenció del glaucoma.

No ho oblidi: Pregunti sempre al seu farmacèutic. Ell li informarà sobre aquestes i altres qüestions relacionades amb els medicaments i la salut. I recordi que la intervenció farmacèutica suposa una elevada garantia en el procés global d'adequació, efectivitat i seguretat dels tractaments amb medicaments.